|
|||||||
|
|
|
|||||
|
|
|||||||
"El moviment esperantista a Mallorca" , de Xavier Margais
Xavier MARGAIS:
"El moviment
esperantista a Mallorca (1898-1938)",
Edicions Documenta Balear, Col. Arbre de Mar núm. 6,
Palma, 2002, ISBN 84-95694-29-8, 371 pàg.
Es tracta d'un ample resum de la tesi doctoral de l'autor, presentada el 30 de març del 2001, que va merèixer la més alta qualificació.
En primer lloc presenta alguns aspectes generals dels inicis de moviment per la llengua internacional, i després ens parla amb detall de la creació del moviment esperantista a Mallorca fins a la seva terrible anihilació per part de la sublevació feixista (entre d'altres, quatre esperantistes foren afusellats)
Per dur a terme la seva labor, l'autor hagué d'escorcollar no pocs arxius (com el tristament famós de Salamanca), empassar-se desenes de llibres, devorar milers de periòdics i revistes, i entrevistar una petita multitud de persones. Fet i fet, crec, 15-20 anys de feina. Només en un primer tast superficial, em commogué molt la descripció de la seva visita a Bartomeu Matas, germà de Joan Matas, mort pels feixistes: "En demanar-li pel seu germà un dia de primavera a mitjans anys noranta, emocionat ens va respondre: se saben noves?".
Entre els documents que apareixen per primera vegada, per exemple, s'hi troba el parlament original d'Aribau sobre una llengua internacional, que fins ara només havia estat publicat en la seva traducció a l'esperanto.
A més a més, el llibre està molt ben editat i conté una bona col·lecció de fotos i reproduccions de documents
Algun llibre similar en llengua nacional existeix potser només en anglès: The Esperanto Movement de Peter G. Foster (Moulton, Contributions to the Sociology of Language, 32, 1982, ISBN 90-279-3399-5, 413 pàgines, malauradament exhaurit). Tanmateix el llibre britànic és principalment sociolingüístic, mentre que l'obra que ens ocupa és històrica.
El llibre serà presentata aviat a Palma, i també al proper congrés català a Sóller. La seva distribució per les llibreries tot just ha començat.
A llegir, som-hi!
Hektor Alòs, septembre 2002
(traduït de l'esperanto)
Fa algunes
setmanes es va editar el llibre "El moviment esperantista a Mallorca", escrit
del nostre company Xavier Margais (Edicions Documenta Balear); és editat en
català, i conté la tesi doctoral sobre el tema que podeu imaginar pel títol,
sobre el moviment esperantista a aquella illa, del 1898 al 1938.
El vaig comprar la setmana passada (els llibres en altres llengües arriben
lentament a Madrid), i n'he llegit encara només devers un terç.
El recoman de bon de veres. Mostra quelcom gens ordinari al nostre moviment:
professionalitat. El llibre és escrit d'acord amb totes les exigències del rigor
científic, amb detall, amb investigació d'arxius, entrevistes amb testimonis,
lectura de la literatura.
A l'obra no només es conta, sinó que també s'analitza el moviment esperantista.
A més, tot i que se centra en el moviment a Mallorca, analitza amb molt d'encert
la seva relació amb els altres àmbits d'acció (dels Països Catalans, d'Espanya i
internacional)
Fins i tot l'edició és excel·lent: bona enquadernació i tipus de lletra, presència d'imatges i fotos, annexos, index de noms, etcètera.
Una edició veritablement envejable.
Per a les persones de llengua espanyola
pot ser un poc difícil de
llegir; a més que tracta una part molt específica del nostre moviment. Però si
sabeu català i teniu interès en la història de l'esperanto, no ho dubteu:
llegiu-lo
Toño del Barrio, novembre del 2002
(traduït de l'esperanto)
Ressenya apareguda a "L'Avenç", novembre del 2002
L'ideal esperantista -la voluntat de trobar una llengua universal, concretada en la llengua ideada pel Dr. Zamenhof- arribà a Mallorca procedent dels intercanvis que els mallorquins realitzaren amb el continent. Intel·lectuals illencs estaven atents a tots els debats -particularment els que tenen lloc a Catalunya- que durant tot el segle XIX s'estableixen al voltant de la necessitat d'una llengua vehicular auxiliar, que permeti l'entesa entre tots els països i nacions. L'estiu del 1907, el capellà Bartomeu Font Cantallops fundà l'Esperantista Klubo Palma, i el moviment esperantista es difongué per l'illa, amb noves associacions tant a Ciutat com a la part forana (Sóller, Binissalem, Consell). La rebel·lió militar del juliol del 1936, en què quatre membres de la Klubo foren assassinats i molts altres perseguits i empresonats, posarà fi al moviment. El present llibre vol oferir l'encaix dels esperantistes dins la societat illenca, així com la relació que van mantenir amb la resta del moviment esperantista d'arreu del món.